QUÈ ÉS FOCUSING?
T’ha passat mai que sortissis de casa i tinguessis la sensació que et deixaves alguna cosa? T’atures i efectivament t’adones que t’has deixat la jaqueta, el mòbil, o el que sigui.
El focusing és aquesta habilitat d’escoltar les nostres sensacions corporals prèvies al coneixement mental i, així, poder accedir a la informació que tenen per a nosaltres. Serveix tant per petites situacions de cada dia com per a situacions més grans i complexes.
El focusing parteix d’una premissa essencial: a l’interior de cada persona hi ha una saviesa que és molt més gran que el que pot saber amb el seu cap. Aquesta saviesa és com un corrent de vida i el focusing ens ajuda a posar-nos-hi en contacte i desplegar-nos com a allò que som més autènticament.
El focusing és simple i natural, i ens dóna accés directe a la nostra brúixola interior, allà on coneixem la direcció correcta de la nostra vida.
ORIGEN
Eugene Gendlin, el pare del Focusing, va néixer a Viena el 1927. Jueu, quan tenia 11 anys el jove Gendlin va veure el seu pare fer tries, confiar i no confiar, de manera que van poder sortir del país de l’ocupació nazi mentre altres amics no. Quan l’Eugene li preguntava: “Pare, com sabies que no podies confiar en aquesta persona?”, el seu pare es donava copets al pit i deia: “segueixo la sensació”.
Ja a Estats Units va estudiar filosofia i va col·laborar com a psicoterapeuta i investigador amb Carl Rogers a la Universitat de Chicago. Va rebre reconeixements de l’Acadèmia de Filosofia i de la Psicoteràpia Humanista, per les seves aportacions i la seva trajectòria.
En les seves investigacions en psicoteràpia va descobrir que les persones que contactaven en major mesura amb la petjada corporal (consciència corporal) que deixaven les vivències que explicaven al terapeuta, tenien moltes més possibilitats de concloure amb èxit la seva teràpia. Amb la intenció de facilitar que tothom pugui accedir a aquesta consciència va sistematitzar el Focusing en una tècnica.
PRESENT
Actualment el Focusing és una comunitat internacional, vertebrada per The International Focusing Institute, que difon i aprofundeix en aquesta tècnica, rica per al desenvolupament personal i amb aplicacions en l’àmbit professional. Al Monestir de Sant Benet fem cursos de Focusing des de l’any 2005, com una eina per anar descobrint i esdevenint les persones i les societats que podem ser. En el camí de la coherència, la creativitat i la llibertat.
UNA DEFINICIÓ SENTIDA
Escoltem el cos per escoltar una veu que està més ençà. Una veu que sovint resta velada. I que quan l’escolto em sorprèn.
A vegades és incòmoda, sovint lúcida, sempre a favor de la vida. És la Vida volent viure. “Et parlaré en el cor”, em va dir una veu en el somni. I el Focusing fa això, ens apropa a la veu del cor, a través del les petjades que aquest deixa en el cos, en forma de sensacions (nus al coll, buit al pit, eixamplament a la panxa, pes a les espatlles…).
El significat ja hi és, impregnant la sensació, i el missatge el construïm plegats, la sensació i jo.
Només cal que em tracti bé. Que busqui la distància que ens faci sentir segurs mútuament per passar una estona junts, la sensació i jo.
I en aquest fer-nos companyia es va esdevenint el canvi, que se sent corporalment també. La sensació canvia en la mesura en que la veu troba les paraules per expressar el que viu, el que necessita. Jo em deixo escoltar, i afectar per la trobada, per les comprensions. I apareix l’impuls del proper pas.
Mica en mica em vaig transformant, anem esdevenint U, cada cop vaig sent més jo mateix, i prou. Un jo més propi, amb les llums i les fragilitats, amb la orientació de la vida, reconciliat amb mi, obert enfora.
APORTACIONS DES DE FOCUSING MONTSERRAT. FOCUSING ÉS…
“Intimitat amb un mateix”. Ventura.
“Per mi Focusing és connexió profunda amb la nostra saviesa interior”. Griselda.
“Durant tot aquest procés no vaig parar de donar-li voltes, a les experiències, a lo que anava descobrint, etc.. i fruït de tot aquest procés, entre d’altres en va sortir aquesta reflexió que em semblà prou interessant: Focusing és una pràctica, per relacionar-se amorosament amb un mateix i connectar amb la saviesa que no es manifesta a través de l’intel·lecte”. Ramon.
“El focusing em convida a escoltar me des de la tendresa.
Un acte d’observació sostinguda, acollida i sense judici.
Contemplar amb la mirada del Cor com s’ expressa el meu univers interior. Per Reconèixer, integrar i agrair tot el que soc, tot el que és”. Marta.
“Afegiria que aquest tarannà o manera fer, personalment m’ajuden a escoltar l’altre sense prejudicis ni expectatives; a comprendre’ns més com l’U que som. El macro-cosmos dins del micro, sense la part mental que tan ens condiciona. Deixar-me anar i fluir tan dins i amb mi, com amb qui tenim al costat”. Rosa C.
“Per a mi, focusing és una nova manera de viure’m i experienciar, des d’un estat de presència i d’acompanyament amorós cap a tot allò -fàcil o difícil, agradable o desagradable- que vol ser expressat en mi a través del meu cos en relació amb el món.
Focusing em porta a conèixe’m des d’una preciosa profunditat i compassió, i a sentir el moviment i la saviesa de la vida obrint-se pas en mi…”. Judit.
“Per a mi és donar veu a la intuïció i la saviesa profunda. Es deixar-se anar, donar la benvinguda a tot el que arriba, llums i ombres i confiar en la veu interna que sana i flueix en l’amor”. Lluna.
“Sumant a tot el què s’ha dit, per mi focusing és poder estar en presència en el present continu. Deixar brollar la saviesa del cos connectant amb la confiança, que esdevé una guia extraordinària”. Toni.
“Focusing és l’eina que em permet desvetllar la saviesa que hi ha en el cos i connectar amb el meu jo més profund i autèntic”. Pau.
“Focusing, eina que dóna veu al cos, espiritualitzant-lo, donant sentit al sentir”. Rosa D.
“¿Qué me hizo dirigirme a esta práctica?
Poder sentarme con mis miedos. Más tarde descubrí que no solo valía la pena sentarme con mis miedos, si no hasta con mis alegrías, mis amarguras, mis celebraciones, con toda sensación interna i íntima que surgiera en mí y que me reclamaba. Que a veces rechazaba, y no lo conseguía, o a veces me apegaba demasiado.
Sentarse de una manera especial, con cariño, con paciencia, entendiendo, de manera auténticamente auténtica. Reconociéndolos, al fin y al cabo, desde mi experiencia en esta práctica, es lo que básicamente buscan esas sensaciones.
Descubres que ni tus actos, ni tus pensamientos, ni tus experiencias vividas te hacen totalmente a ti, que eres mucho más que todo eso (como se suele repetir en focusing).
En este sentarse, de una manera que parece mágica (Gendlin reconoció que no es que descubriera una práctica, él puso el nombre, pero esa forma de hacer era inherente al ser humano, pero lo olvidamos), resulta que esas sensaciones se abren, que respiran, y que, de alguna manera, surge una respuesta para resolver. Quizás no la solución, pero sí un pasito para ella.
Con el tiempo, además, también descubro que esa manera de sentarse, y hasta de resolver, resulta contagiosa para los demás. Y eso, para mí, sí que resulta encantadoramente mágico”. Julián.
“Per mi el Focusing te a veure amb connectar amb la propia saviesa corporal interna. Es una eina/mètode/tècnica que em facilita contactar, acompanyar i simbolitzar l’experiència corporal interna de manera amable/amorosa i que permet que emergeixi un significat sentit associat a aquesta experiència interna. El contactar-acompanyar simbolitzar i significar l’experiència corporal interna permet que es despleguin/portin endavant (carrying-foward) /autopropulsin els propers passos interns cap allò que “esta Viu/ que esta connectat amb la Vida” en mi”. Eva.
